La invención de Hugo

Director: Martin Scorsese

Producció: Martin Scorsese, Johnny Depp, Tim Headington, Grahan King,Emma Tillinger Koskoff

Guió: John Logan

Música: Howard Shore

Imatges: Robert Richardson

Muntatge: Thelma Schoonmaker

Gènere: Familiar i d'aventura

Hugo viu en París amb el seu pare, tan sols te 12 anys i ja treballa amb ell a la tenda de rellotges. El seu pare es passa el dia arreglant rellotges amb ell i a part també intenten arreglar a un autòmat que ningú volia, el van aconseguir en un museu vell.

Un dia va passar la desgràcia de que per culpa d'un accident el seu pare mora i el tiet de Hugo se l'emporta a viure amb ell a l'estació de París. El seu tiet es desencarrega d'ell i desapareix, mentre, Hugo va arreglant els rellotges de l'estació i els seus mecanismes, però en les seves estones lliures intenta arreglar l'autòmat que li va deixar el seu pare, però se n'adona de que falta una clau singular que es el que farà reviure en aquella peça tant apreciada.

Un dia coneix amb una noia molt intrèpida que tindrà la resposta a tot allò que ell busca i a partir d'allà comencen una sèrie d'aventures increíbles i impensables per aquests dos nanos.

Per entendre bé aquesta pel·lícula has de conèixer una mica en aquests tres personatges: George Méliès i els germans Lumière, perquè va de com van destacar en el món del cinema i la música, però en "La invención de Hugo" destaquen més a Méliès, perquè és qui li va treure profit al invent dels germans Lumiére, així que anem a conèixer més a aquests prodigis de la tecnologia i la música.

Georges Méliès, nascut a París el 8 de desembre de 1861 i mort el 21 de gener de 1861 va ser un il·lusionista y cineasta francès, un dels pioners de la direcció cinematogràfica, després dels seus propis creadors, els germans Lumière.

Ell primer era il·lusionista en un teatre amb la seva dona i anava per tot arreu fent els seus trucs de màgia, impressionants, això l'ajudarà més endavant i li donarà més prestigi, desprès ho veurem.

Méliès va ser una de les primeres persones que va acudir a la projecció del cinematògraf, va quedar bocabadat i els hi va proposar als germans Lumière que els hi deixés una per experimentar, ell creia que tenia molta sortida professional, però al contrari dels dos germans,que creien que no tindria cap sortida artística ni res de res, així que ho van abandonar i es van donar per vençuts i es van negar a deixar-li. Gràcies a la constància de Méliès al construir el seu propi cinematògraf va decidir crear les seves pròpies pel·lícules. No us espanteu, però va fer més de 500, MÉS de 500 pel·lícules, el més graciós es que ell també actuava en les pel·lícules, i totes les va realitzar en el seu estudi propi que va construir ell junt amb altres persones que el van ajudar en tot moment.

Una frase pròpia seva era: "Venid conmigo i soñad"

Com he dit abans, es dedicava al il·lusionisme i això va fer que les seves pel·lícules fossin encara més impressionants i úniques, un toc de personalitat mai va malament.

La selva primera pel·lícula va ser "Viatge a la Lluna":

Aquests dos germans van ser els creadors del cinematògraf. La primera pel·lícula projectada i feta va ser "La sortida de la fàbrica Lumière", l'any 1895. La segona "L'arribada del tren a l'estació", aquestes pel·lícules només duraven un minut o menys. El més graciós d'això, és que en aquella època la gent no esperava res igual i quan van posar la reproducció de l'arribada del tren, la gent es va espantar molt i marxaven dels seients cridant perquè creien que els atropellaria i això es el que sorprenia més i era molt xocant.

Però al cinematògraf no li van treure profit, perquè pensaven que a la gent no li agradaria i que només seria una moda passatgera i no tindria cap benefici per ells així que es van desentendre totalment de l'aparell i van seguir amb les seves vides.

Howard Sohre, simplement el "monstre" de les bandes sonores i el millor compositor de món, un dels millors.

Nascut a Toronto, Canadà el 18 d'octubre de 1946. Durant la seva carrera va composar música per representacions teatrals, per sèries de televisió, però on se'l va donar a conèixer mundialment va ser en el 1978 gràcies a la pel·lícula anomenada "Rabid". El seu segon "boom" va ser gràcies a la composició de la banda sonora de la trilogia "El senyor dels anells", increïble oi? Però no acaba aquí, hi han moltes pel·lícules amb la banda sonora guanyadora de molts premis gràcies en aquest senyor, Howard Shore.

• Alguns premis obtinguts per el compositor són els següents:
  

· -Premis Oscar a la millor cançó i millor banda sonora

· -Premis Grammy a la millor banda sonora - Pel·lícula, televisió o mitjà visual

· -Premis BAFTA a la millor música

· -Globus d'Or a la millor cançó i millor banda sonora

Aquesta escena es mostra el somni que te Hugo, es molt xocant i la música és molt inquietant i original, perfecta per aquesta escena, anem a analitzar-la:

Primer s'abserva com el protagonista se n'adona que hi ha una clau com la que esta buscant per el seu autòmat, així que baixa a buscar-la (en tota aquesta acció no hi ha música, només s'escolta un xiuxiueig de les vàlvules de les vies de sortida del vapor de l'estació, cosa que fa que l'escena sigui més inquietant). Agafa la clau i quan veu que esta gravat el seu cognom ja comença a sonar la música, un to misteriós, i de cop i volta comença una altre musica molt diferent, plena d'acció, plena de exaltació que et fa angoixar, perquè es veu com el tren esta apunt d'atropellar a Hugo i al nen no li dona temps de reaccionar cosa que et fa patir més, si li sumes la música i la visualització de l'escena, et poses dels nervis, d'això sen diu fer sentir al espectador.

Aquesta escena es titulada com: A train arrives at the Station.

Simplement m'ha encantat aquesta pel·lícula, parla de diferents temes, com l'amor, la comprensió, l'amistat, la tolerància, la confiança, la fortalesa, la música, les històries del passat, simplement es meravellosa!

La música esta molt ben composada i triada per cada escena, i la història que el director ha volgut expressar m'ha arribat directament i esta molt ben explicada i argumentada.

Hi han efectes especials realment impactants i que et fan experimentar sensacions junt amb la música.

Jo la recomano a tothom, és molt interessat saber una mica més del cinema i de la música.