LA INVENCIÓN DE HUGO
Neus toledano Rius
FITXA TÈCNICA
Director: Martin Scorsese
Produccio: Tim Headington, Graham King, Martin Scorsese I Johnny Depp.
Guio: John Logan
Música: Howard Shore
Imatges: Robert Richardson
Muntatge: Thelma Schoonmaker
Efectes especials: Rob Legato, Joss Williams, Ben Grossmann i Alex Henning
Personatges:
Hugo Cabret.
Asa Butterfield representa Hugo Cabret. Hugo és el protagonista de l'obra.
Isabelle
Chloë Grace Moretz representa Isabelle. Isabelle és la filla de Georges i una bona amiga de Hugo.
Georges Méliès
Ben Kingsley representa Georges Méliès. Propietari de la botiga de joguines y pare de Isabelle.
Gustavo
Sacha Baron Cohen representa Gustavo, l'inspector.
El pare de Hugo
Jude Law representa el pare de Hugo.
Monsieur Labisse
Christopher Lee representa Monsieur Labisse, el llibreter.
Mama Jeanne
Helen McCrory representa Mama Jeanne, esposa de Georges.
René Tabard
Michael Stuhlbarg reprsenta René Tabard, historiador cinematogràfic.
Lisette
Emily Mortimer representa Lisette, la noia de la floristeria.
Claude Cabret
Ray Winstone representa Claude Cabret, tiet de l’Hugo.
Madame Emilie
Frances de la Tour representa Madame Emilie, propietaria del café.
Monsieur Frick
Richard Griffiths representa Monsieur Frick, el venedor de periòdics.
SINOPSIS:
Aquesta historia passa a París als anys 30.
Narra les histories d'un noi anomenat Hugo que perd el pare i es queda a mans del seu tiet que es fa càrrec dels rellotges de la estació de trens de paris.
El seu tiet marxa i el deix a càrrec de la seva feina i ningú sap que és ell qui se n’encarrega dels rellotges.
L'Hugo nomes pensa en intentar reconstruir una secrec que va deixar el seu pare aleshores coneix a una noia i a partir d’aquell moment comencen totes les seves aventures.
HUGO I L'HISTORIA DEL CINEMA:
George Méliès:
El mític personatge George Méliès apareix en la pel·lícula de Hugo.
Al principi no es sap que tot gira al voltant de la seva historia però al final, gracies a la curiositat dels nens surt a la llum i explica la seva historia.
Tot comença amb aquesta frase:
``El cineasta George Mélies fue uno de los primeros en darse cuenta de que el cine tenia el poder de capturar los sueños’’.
A partir d’aquesta escena Mélies va tenint més importància en la pel·lícula i la seva historia es va descobrint.
Ens expliquen que tot va començar quan en Mélies era jove. La seva família era sabatera i ell ho odiava així que va vendre el negoci familiar i es va fer mag.
Quan era mag, va descobrir una maquina que capturava les imatges i les feia animades. En veure que els creadors d’aquesta maquina no li volien donar va decidir fabricar-ne una.
Quan ja la va tenir creada, va començar a gravar pel·lícules i va formar el seu propi cinema. Va fer centenars de pel·lícules i cada una tenia més èxit, fins que va arribar la guerra i tot es va acabar. La gent ja no s’interessava per les seves pel·lícules i ell es va enfonsar I va acabar en una tenda de joguines, tal com el trobem al principi a la pel·lícula.
ELS GERMANS LUMIÈRE
A la pel·lícula també apareixen els germans Lumière tot i que de una forma molt resumida.
Els germans Lumière van crear el cinematògraf, una maquina que permet recollir tots els moviments durant un determinat temps.
Com abans això no era gens comú i la gent quan ho veia es sorprenia.
A la pel·lícula es pot veure una escena on surten els germans lumier posant una petita pel·lícula i la gent s’aixeca espantada perquè es pensen que el tren va cap a ells.
LA MÚSICA
L’autor de la musica d’aquesta pel·lícula es Howard Shore, un compositor i saxofonista canadenc que ha compost les partitures de mes de 80 pel·lícules.
La que ell ha compost per Hugo esta formada per 21 cançons:
1. The Thief
- The Chase
- The Clocks
- SnowfalI
- Hugo´s Father
- Ashes
- The Station Inspector
- Bookstore
- The Movies
- The Message
- The Armoire
- Purpose
- The Plan
- Trains
- Papa Georges Made Movies
- The Invention of Dreams
- A Ghost In the Station
- A Train Arrives In the Station
- The Magician
- Coeur Volant
- feat. Zaz
- Winding It Up
Alhora de escoltar la música ens adonem que te unes característiques generals, hi ha un diàleg entre la musica i l’escena. La música és exterior i original. En ella és recrea l’ambient d’un temps i d’un espai, es veu clarament que és musica situada a París en l’època que es troben ja que en cada escena és dona un so característic que ho fa encara mes brillant.
Es pot observar que els diferents temes marquen la personalitat del personatge que representen, son diferents en ritme, melodia, timbre i dinàmica això fa que nomes en sentir-la puguem reconèixer el personatge.
banda sonora de Hugo creat per Maria Marti:
Analitzem una escena
A continuació veureu una escena molt emotiva on apareix Hugo i Isabell. La música es exterior ja que en la pel·lícula no hi apareixen els instruments que fan la música.
El que busca aquest tipus de musica bàsicament es crear el to i l’atmosfera perfecta del film.
El to que utilitza crea una sensació de tristesa que dona lloc a una escena dramàtica.
L’atmosfera transmet una sensació de intimitat i records que fa entrar de forma més rapida l’escena.
OPINIÓ PERSONAL
Primer de tot he de dir que aquesta pel·lícula és diferent a totes les altres que he vist ja que normalment la majoria de pel·lícules no tenen una part certa, en canvi aquesta te una part verdadera que al final xoca a la persona que la veu.
Desprès de dir això, puc dir al principi, no m’agradava la pel·lícula perquè no trobava el sentit que tenia, no entenia el que passava, però a mesura que va anar avansant hem va agradar.
Penso que el fet de parla de un tema que molta gent potser desconeixia com el tema de Melié, és una forma diferent de crear cultura i fer adonar-se a la gent dels petits detalls de l’historia.
Hugo, no només es bonica, sinó que és misteriosa i aventurera, mai saps que passarà i això es una cosa realment inquietant.
Alhora de parlar dels personatges, penso que estan molt ben triats, cada un te el seu paer i actuen de una forma que transmeten tot allò que volen transmetre, especialment Hugo, el protagonista.
Els seus ulls blaus i la seva expressió de tristesa arriba al veient i provoca que un sentiment més fort.
En conclusió, penso que aquesta pel·lícula val la pena de veure, te molta historia i es realment bonica.